Jane Morris a Blue Silk Dress, de Dante Gabriel Rossetti, 1868.

Morris, Jane i Rossetti > Part 4/4

Tres anys més tard de la mort d’Elisabeth, Jane Morris i Dante Gabriel Rossetti es convertiran en amants. Ell la retrata obsessivament en molts dels seus quadres, i troba en ella la inspiració per escriure poesia. Els seus pinzells perfilen el cor d’aquesta dona captivadora, reservada, de trets melancòlics. Entre ells dos neix una connexió profunda que durarà tota la vida.

«Probablement no hi ha cap registre d’un pintor la personalitat del qual creixés fins a estar tan submergida en la forma i el rostre d’una dona». Harry Quilter

Dante Gabriel Rossetti

Insomnia

«Thin are the night-skirts left behind
By daybreak hours that onward creep,
And thin, alas! the shred of sleep
That wavers with the spirit’s wind:
But in half-dreams that shift and roll
And still remember and forget,
My soul this hour has drawn your soul
A little nearer yet.

Our lives, most dear, are never near,
Our thoughts are never far apart,
Though all that draws us heart to heart
Seems fainter now and now more clear.
To-night Love claims his full control,
And with desire and with regret
My soul this hour has drawn your soul
A little nearer yet.

Is there a home where heavy earth
Melts to bright air that breathes no pain,
Where water leaves no thirst again
And springing fire is Love’s new birth?
If faith long bound to one true goal
May there at length its hope beget,
My soul that hour shall draw your soul
For ever nearer yet».

Insomnia, Dante Gabriel Rossetti.

L’estada a Bad Ems i la casa d’Oxfordshire

El 1969 Jane i William Morris passen unes setmanes al balneari alemany de Bad Ems per rebre unes cures ginecològiques. Rossetti i ella es cartegen intensivament. Durant aquesta llarga estada Rossetti entra en un estat de melancolia profunda. Dibuixa caricatures sarcàstiques i tenebroses sobre el matrimoni dels Morris i manifesta tendències explícitament suïcides.

Morris, coneixedor de l’affair entre ells dos i conscient dels rumors que començaven a córrer en els cercles socials londinencs li proposa el lloguer d’una casa rural conjunta a Oxfordshire —Kelmscott Manor—, per allunyar la relació de l’escrutini públic. Les dues famílies s’instal·len a la casa i ell marxa una llarga temporada a Islàndia, mentre Jane i Rossetti moblen la casa.

Kelmscott Manor

Love is Enough

“Love is enough: though the world be a-waning,
And the woods have no voice but the voice of complaining,
Though the skies be too dark for dim eyes to discover
The gold-cups and daisies fair blooming thereunder,
Though the hills be held shadows, and the sea a dark wonder,
And this day draw a veil over all deeds passed over,
Yet their hands shall not tremble, their feet shall not falter:
The void shall not weary, the fear shall not alter
These lips and these eyes of the loved and the lover.”

William Morris
Love is Enough, or The Freeing of Pharamond: A Morality, 1872.

William Morris

Deprimit per la deriva del seu matrimoni i desencisat amb la política perquè la seva versió utòpica del socialisme havia quedat marginada dels programes del moviment sindical, es bolca en l’escriptura, en la cal·ligrafia, i en la traducció de textos sobre sagues islandeses. En un període de cinc anys inicia la producció de 21 llibres manuscrits en diferents fases, dels quals en finalitza dos.

Mor plàcidament un 3 d’octubre de 1896. El seu fèretre és transportat en un carro tirat per cavalls, ornamentat amb flors i branques, com un dels seus tapissos, cap al cementiri de Kelmscott, on descansa sota una senzilla làpida de pedra dissenyada per Philipp Webb. Aquestes van ser les seves últimes paraules i voluntats abans de morir:

«I want to get mumbo-jumbo out of the world».

Dante Gabriel Rossetti

Malgrat que la seva fama com a pintor creixia i l’èxit econòmic li somreia, ensorrat per les dures crítiques a la seva obra poètica, intenta suicidar-se ingerint una ampolla de làudan —tal com va fer Elisabeth. Això el porta a un estat de coma profund del què quedarà parcialment paralitzat durant uns mesos.

La seva addicció al whisky i a l’hidrat de cloral —una droga que prenia per combatre l’insomni— va distanciar i finalment acabar la relació amb Jane Morris. Van mantenir un contacte afectuós i ella va seguir posant per ell ocasionalment fins que va morir l’any 1882.

«From perfect grief there need not be
Wisdom or even memory:
One thing then learnt remains to me,—
The woodspurge has a cup of three».

The Woodspurgue

Passa els darrers anys de la seva vida reclòs, en un estat de salut decrèpit, només acompanyat dels seus amics i familiars més íntims.

Segons John Ruskin i Walter Pater, Rossetti va ser: «la força artística més important i original de la segona meitat del segle XIX a la Gran Bretanya». I en paraules de Whistler:

“He was a king”.

Jane Morris

Retratada per Rossetti en desenes d’esbossos, pintures i fotografies, la seva figura, elegant i enigmàtica, està exposada en alguns dels principals Museus Britànics, en col·lecions privades i en Museus Nord-americans.

De la seva obra —brodats, dibuixos i patrons— diluïda en el treball col·lectiu de la Morris & Co i a l’ombra de la firma de William Morris, en resten poques peces. Una d’elles, el brodat “Honeysuckle” conservat per la William Morris Gallery.

Confessarà, al final dels seus dies, que estimava Rossetti, i que ell era “diferent de tots els altres homes” però que se’n va desenamorar quan va prendre el camí de l’autodestrucció. L’any 1885 coneix l’escriptor i diplomàtic Wilfrid Scawen Blunt, admirador de Rossetti, amb qui tindrà una relació que durarà set anys, i amb el qual conservarà una llarga amistat.

Mor l’any 1914, sobrevivint tant a Morris com a Rossetti. Just abans de morir compra la casa de Kelmscott Manor per deixar-la en herència a les seves filles. Després de vendre la Red House, l’any 1865, ella i Morris mai havien tingut cap casa en propietat.

«Why should there be any special record of me when I have never done any special work?».

Jane Morris, 1904

Jane Morris, 1865.