William Morris: utopia i romanticisme en plena revolució industrial > Part 1/4
William Morris (1834-1896) és considerat el dissenyador més cèlebre del segle XIX, fundador i figura clau del moviment de les Arts & Crafts. Tot i que en la seva època va ser més reconegut com a poeta, va exercir d’editor, impressor, tipògraf, pintor, gravador, enquadernador, teixidor, brodador, vitraller, novel·lista, traductor, assagista, activista… Humanista, visionari, amb un marcat perfil renaixentista, Morris va combatre el capitalisme industrial en plena efervescència de l’imperi britànic durant l’era victoriana. La seva vida i obra, a cavall entre una espècie de locus amoenus medieval i una utopia de comunitat rural i fraternal inspirada en el socialisme utòpic, ens ha deixat un llegat impressionant.
«Si voleu una regla d’or que s’adapti a tothom, és aquesta: no tingueu res a les vostres cases que no considereu que sigui útil o que no cregueu que sigui bell».
«…estenguin la paraula art més enllà de les activitats que són obres d’art deliberades, per abastar amb ella no només la pintura, l’escultura i l’arquitectura, sinó les formes i colors de tots els objectes d’ús domèstic o, encara més, fins i tot la disposició dels camps de conreu i de pastura, l’organització de les ciutats i de totes les nostres carreteres; en una paraula, que incloguin l’aspecte de tot el que envolta la nostra vida.»
Els seus postulats van tenir un impacte profund en l’incipient origen dels moviments d’avantguarda posteriors. Sensible a la contaminació, a la conservació del patrimoni històric, a la precarietat laboral i a la desigualtat de classes, va dedicar part de la seva vida a lluitar contra les injustícies de “la civilització moderna”.
«…aquestes màquines serien, sense cap dubte, molt perfeccionades, però la seva perfecció ja no tindria com a objectiu únic la obtenció de dividends a l’individu, sinó que, contràriament, beneficiarien a la comunitat».
Fill d’una família benestant anglesa, a la mort del seu pare hereta una fortuna que li permet viure sense preocupacions econòmiques durant tota la seva vida. Cursa estudis d’arquitectura, art i religió a la Universitat d’Oxford. En aquesta època coneix a Jane Burden, que es convertirà en la seva dona i a l’escriptor John Ruskin, les idees del qual van exercir una influència profunda en les seves tesis. També trava amistat amb artistes com Edward Burne-Jones, Dante Gabriel Rossetti, Ford Madox —els anomenats pintors prerafaelites— i amb l’arquitecte Philip Webb, amb els quals compartiria els mateixos ideals.
«La ciència, ben aplicada, ens permetrà alliberar-nos de les deixalles, reduir-les al mínim —si no destruir-les completament— i de tots els inconvenients que actualment es deriven de l’ús d’una maquinària complicada, com ara el fum, les males olors i el soroll…».
Red House
La llegenda de Morris comença amb la construcció de la Red House (1859) dirigida pel seu amic i arquitecte Philip Webb —considerada l’obra fundacional de les Arts & Crafts—. Just després d’acabar els seus estudis d’arquitectura es proposà el repte de construir una casa que desafiés totes les modes i convencions de l’època. Amb la col·laboració de la seva esposa Jane i dels membres del seu cercle artístic, dediquen dos anys a dissenyar i a decorar cada racó de la casa, que s’acaba convertint en un taller de creació col·lectiva on dissenyen i produeixen tapissos, mobles de fusta tallada, pintures murals, vidrieres… assentant el precedent de la Morris, Marshall, Faulkner & Co i de la posterior Morris & Co.
Morris, Marshall, Faulkner & Co
L’any 1861, Morris i els seus amics funden l’empresa Morris, Marshall, Faulkner & Co amb seu inicialment a la Red House, i finançada per ell. Més tard serà rebatejada i reestructurada com a Morris & Co. Tapissos, pintures murals, brodats, vitralls, papers pintats, gravats, teixits, catifes, rajoles, mobiliari, llibres… formen la impressionant producció que surt dels tallers, i que es venen posteriorment a la botiga que obre a Oxford Street. L’any 1881 Morris compra una fàbrica tèxtil al sud de Londres on reuneix i trasllada tots els tallers de la companyia.
«Qualsevol home podria fàcilment aprendre i practicar tres oficis almenys, alternant una ocupació sedentària amb una altra a l’aire lliure, una que exigeixi l’exercici de fortes energies físiques, amb una altra en què la ment tingui més a fer».
Alenats per les teories de Ruskin, parteixen de l’ideal de l’obra d’art total en contraposició amb les peces de manufactura industrial que s’estilaven a l’època. Aspiren a unes fites d’expressió artística i de perfecció tècnica molt elevades, alhora que aborden aspectes socials del disseny i de la producció. No rebutjaven la màquina en si sinó el seu mal ús. Inspirats en la organització dels tallers medievals, practicaven el treball col·lectiu i reivindicaven la unió del dissenyador, de l’artesà i de l’artista en una mateixa figura. Aquestes premisses seran recuperades amb força, mig segle després, en la primera etapa de la Bauhaus.
Cites: ”The Beauty of Life” dins de Hopes and Fears for Art: Five Lectures Delivered in Birmingham, London, and Nottingham, 1878-1881 / El arte bajo la plutocracia, Pepitas de calabaza, ed. / Trabajo útil o esfuerzo inútil, Pepitas de calabaza, ed. Imatges:Morris, Ed. Taschen: 1_Edward Burne-Jones i William Morris, 1880, 2_Teixit imprès Medway,1885, 3_The Red House, 4_Taller tèxtil de Merton Abbey, 5_Habitació de William i Jane a Kelmscott Manor. 0_ George Frederic Watts, retrat de William_Morris_1870, Wikimedia Commons.
