Cinc-centes lliures a l’any

“També ells, els patriarques, els professors, patien dificultats sense fi, terribles desavantatges contra els quals havien de lluitar. La seva educació havia estat, en certa manera, tan deficient com la meva. Havia fet créixer en ells defectes igual de grans. És veritat, tenien diners i poder, però només a costa d’haver d’acollir dins dels seus pits una àguila, un voltor, que per sempre més els destruïa el fetge i els arrencava els pulmons –l’instint de possessió, la fúria de l’enriquiment que els portava a desitjar eternament els camps i els béns de l’altra gent; a fer fronteres i banderes; vaixells de guerra i gas verinós; a sacrificar les seves vides i les dels seus fills. Passin per sota de l’Admiralty Arch (havia arribat a aquest monument) o per qualsevol altra avinguda dedicada a trofeus i canons, i reflexionin sobre quina mena de glòria s’hi celebra. O observin, en un dia assolellat de primavera, el corredor de borsa i el gran advocat tancant-se per fer diners i més diners i més diners, quan està comprovat que cinc-centes lliures a l’any et mantindran amb vida a la llum del sol.”

Virginia Woolf, A Room of One’s Own (Una habitació pròpia). Trad. Xavier Balfegó.

Virginia Woolf (1882-1941) va ser una de les més brillants escriptores i assagistes angleses del segle XX. Considerada un referent, tant per la seva obra literària com per la seva feina com a editora. Membre fundadora del Grup de Bloomsbury, un influent cercle d’intel·lectuals, molts dels quals han esdevingut personatges de rellevància històrica.

El seu estil poètic i la seva tècnica literària del monòleg interior són considerades com una de les contribucions més substancials a la novel·la moderna. Les novel·les Orlando, Al far, Mrs Dalloway i l’assaig Una habitació pròpia són algunes de les seves obres més destacades. Juntament amb Leonard Woolf va fundar l’editorial Hogarth Press. A més de publicar obres pròpies i del Grup de Bloomsbury va ser pionera en la publicació d’obres sobre psicoanàlisi i traduccions d’obres russes.

Nascuda en una família benestant i il·lustrada, va crèixer envoltada de llibres, de literats, polítics i artistes que freqüentaven casa seva. El fet d’haver patit l’experiència de morts prematures a la seva famíla i alguns episodis traumàtics de la seva infància van afectar ostensiblement la seva salut mental, passant per fortes crisis depressives durant tota la seva vida. Es va suïcidar l’any 1941 llançant-se a el riu Ouse.

Humanista i activista a favor dels drets de la dona, la seva visió feminista, d’una lucidesa, elegància i sagacitat extrema quedà immortalitzada a l’assaig Una habitació pròpia.

Imatges: pintures de l’artista alemany Christian Tonnis -Creative Commons-.