William Morris: lletjos esborralls sobre la bella faç de la terra > Part 2/4
Morris i els seus afins denunciaven l’opulència de la societat industrial del moment, que veien com una maquinària perversa que generava explotació laboral i grans desigualtats socials al servei d’una minoria rica. Reivindicaven, no només el dret universal a l’educació, al treball digne i a una remuneració justa, sinó el sentit mateix del treball com a font de realització i de creixement personal, el plaer del treball en si, el dret al descans i a gaudir d’una vida plena.
«Tampoc consentirà que els edificis en què treballés o visqués fossin lletjos esborralls sobre la bella faç de la terra. Començant per construir les seves fàbriques, edificis i tallers de manera tan decent i adequada com les seves cases…».
Va defensar el valor de la producció artesanal de qualitat, la bellesa com a aspiració substancial, la responsabilitat moral del dissenyador i dels productors, l´ús del disseny com a eina de transformació social i la racionalització en la producció de béns.
«El plaer que ha d’anar associat a la fabricació de tot objecte d’artesania té per fonament el viu interès que tot home saludable sent per una vida sana, i es compon principalment, al meu entendre, de tres elements: varietat, esperança de creació i en l’autoestima que es deriva del sentiment de ser útil als altres…».
La tirania del lucre
Influenciat per les teories de Marx i per les tesis anarquistes, desil·lusionat amb la política parlamentària com a mitjà per erradicar les desigualtats de classe, va dedicar part de la seva vida, el seu geni i la seva fortuna a lluitar per la causa socialista, contribuint a assentar les bases del moviment laborista britànic.
«…el treball del món podria dur-se a terme amb esperança i plaer si no fos malgastat per l’estupidesa i la tirania, per la perpètua lluita de classes oposades».
L’any 1883 funda la Federació socialdemòcrata, i just un any després organitza, al costat d’Eleanor Marx —filla de l’autor d’El Capital—– i un grup de dissidents escindits, la Lliga socialista; formada per treballadors, intel·lectuals i immigrants. El “socialisme revolucionari” que defensaven, més enllà de les aspiracions reformistes inicials, proposava l’extinció de les classes socials i de les nacionalitats en el marc d’una cultura democràtica global.
«…obligar un home a realitzar la mateixa tasca dia rere dia, sense cap esperança d’escapar ni de canviar, significa, ni més ni menys, que convertir la seva vida en un turment de presidiari. L’única cosa que exigeix que així sigui és la tirania del lucre».
Les paradoxes
L’idealisme de Morris de crear objectes bells i útils, produits de manera noble, per millorar la qualitat de vida de les persones, que defensava el luxe del bon gust per sobre dels preus alts, va acabar xocant frontalment amb la crua realitat. La impossibilitat de crear peces amb uns estàndards de qualitat tan alts a preus assequibles provocava que només les classes altes podien permetre’s adquirir-les.
Les contradiccions i les paradoxes vitals entre la seva posició social i els seus ideals no van escapar-se del blanc de tir de les crítiques i dels sarcasmes. Des del seu estatus privilegiat va fer ús de les influències, desplegant tots els enginys per aconseguir els seus propòsits, inclús davant dels tribunals:
«I am an artist, and a literary man, pretty well known, I think, throughout Europe».
«A la primavera de 1885 la policia va arrestar 50 membres del Club internacional de treballadors socialistes i va començar a dissoldre reunions de la Federació socialdemòcrata. Això va provocar una forta manifestació de 10.000 persones en nom de la llibertat d’expressió que va culminar amb més detencions.
Morris va anar al judici per pagar la fiança dels arrestats. Un d’ells era un sastre molt humil que va ser condemnat a dos mesos de treballs forçats per —suposadament— donar una puntada de peu a un policia. Indignats per la gravetat d’aquesta condemna, els seus companys van protestar i Morris va ser arrestat per la baralla que va succeir a aquests fets —presumptament per haver colpejat un policia i haver-li trencat el casc.
Dues hores més tard, es va presentar davant d’un magistrat i, quan se li va preguntar qui era, va respondre amb aquesta famosa sentència: Sóc un artista i un literat, em sembla, bastant conegut a tot Europa. Va negar qualsevol acusació i va ser posat en llibertat posteriorment».
Kelmscott Press
L’any 1891 funda Kelmscott Press, la impremta i segell editorial, que amb el temps es convertirà en una de les més rellevants de la història per l’excel·lència de les seves impressions i la bellesa dels seus dissenys. Es van publicar unes 53 obres i un total de 18.000 exemplars, tant reimpressions de clàssics com obres pròpies.
Les edicions creades per Morris i el seu equip estaven impreses i enquadernades amb tècniques d’estil medieval. Inspirades en les composicions i l’estètica dels incunables del segle XV —dels quals n’era un profund coneixedor— destaquen pel seu treball minuciós i acurat de les tipografies, de les lletres capitals, els daurats i les il·lustracions il·luminades.
Les obres de Kelmscott Press no només van despertar una gran admiració sinó que van ser un referent i una font d’inspiració, en un període on el disseny i la qualitat de la pàgina impresa es va empobrir a marxes forçades per la gran demanda de llibres, que eren produits industrialment en edicions de baix cost i d’escassa qualitat.
«Notícies d’enlloc»
Va ser un reconegut i prolífic escriptor. El seu corpus literari va deixar empremta en tots els gèneres: poesia, novel·la, assaig i traducció. A News from Nowhere or An Epoch of Rest, 1890 —un dels seus escrits més famosos— Morris ens transporta cap a una utopia romàntica. Una societat del futur situada l’any 2102 en una Anglaterra post-capitalista, on les classes socials i la propietat privada han desaparegut a favor d’una idíl·lica societat rural.
En aquest somni, no hi ha moneda ni comerç i els rastres ferotges de la industrialització s’han esvaït. Les unions són lliures i les dones estan emancipades. Tot l’entorn és bell i fraternal, el treball és un Olimp de plaer i creativitat. Les decisions es prenen en assemblees comunitàries, sense cap sistema de govern. Sense jutges ni presons, sense jerarquies ni autoritats. I el parlament s’ha convertit, senzillament, en un pràctic magatzem de fems…
Cites: El arte bajo la plutocracia, Pepitas de calabaza, ed. / Trabajo útil o esfuerzo inútil, Pepitas de calabaza, ed. Morris, Ed. Taschen. Imatges: 1_Lliga socialista, 2_Book of Verse, 4_Odes Horaci, Kelmscott Press, 5_Portada News from Nowhere; Morris, Ed. Taschen. 3_The Earthly Paradox: Wikimedia Commons.
