Biblioteca de la Oxford Union
Rossetti i les muses romàntiques > Part 3/4
Tardor de 1857, Oxford. Jane Burden i la seva germana assisteixen a una funció de la companyia Drury Lane Theatre on són observades i abordades per Dante Gabriel Rossetti i Edward Burne-Jones —dos pintors del cercle d’artistes prerafaelites —que estan pintant en aquells moments uns murals a la biblioteca de la Oxford Union. Fascinat per la seva sofisticada bellesa, i envaits tots dos per una mena d’atracció salvatge, Rossetti li demana que faci de model per a ells.
The Salutation of Beatrice, 1869, Dante Gabriel Rossetti.
Jane, més que musa i model
Posant com a Reina Ginebra per Rossetti, i com a La bella Isolda, per Morris —que també estava involucrat en el projecte de la Oxford Union, i a qui coneix posteriorment— comença la seva carrera com a model. Es converteix en musa dels pintors prerafaelites, especialment de Rossetti, que veuen en ella l’ideal i la màxima expressió de la bellesa femenina, i amb el temps esdevindrà una de les muses més famoses de la història.
L’any 1859 es casa a Oxford amb William Morris. Van a viure a la Red House —dissenyada per Philip Webb i obra fundacional de les Arts & Crafts, a Bexleyheath, Kent—. Morris, que només aconsegueix retratar-la en un sol quadre, admetrà que està profundament enamorat d’ella però que és incapaç de pintar-la. Tindran dues filles. Ella confessarà anys més tard que no estava enamorada de Morris. I el definirà com “el més magnànim i el menys egoista dels homes”.
Però… qui va ser realment aquesta dona captivadora, de pell pàl·lida i cabells pèl-rojos, encarnada en la Reina Ginebra, La bella Isolda i en la Beatriu de Dante?
Jane Burden —de casada, Jane Morris— va ser una excel·lent brodadora, membre activa del moviment de les Arts & Crafts, autora de dissenys icònics de la Morris & Co, i directora del departament de brodats de la companyia. Les seves creacions abasten dibuixos i patrons per a mobiliari, tapissos, vitralls, papers pintats, i treballs sobre metall. Una de les seves peces va ser premiada a l’Exposició Universal de 1862.
Brodat de Jane Burden —Jane Morris— per la Morris & Co. 1876. Seda i lli. Textile Research Centre, Leiden / William Morris Gallery.
Neix a Oxford l’any 1839. Procedent d’una família molt humil, marcada per una infància difícil, assetjada per la pobresa, rep una educació molt deficient. Transgredint totes les convencions socials de l’època es casa amb William Morris —escriptor, artista i activista, nascut en el si d’una família benestant. Aquest nou context li brinda l’oportunitat de rebre una acurada educació. Jane es converteix en una lectora voraç, una dotada pianista, i una conversadora brillant, arribant a dominar el francès i l’italià. Es mou amb fluïdesa en cercles polítics, aristocràtics i intel·lectuals.
Conscient de la seva excepcional intel·ligència i tenacitat, es reinventa a si mateixa, sobrevolant per sempre més les ombres del seu fat. La seva vida serveix d’inspiració per al personatge d’Eliza Doolittle, la protagonista de Pigmalió, l’obra teatral escrita per George Bernard Shaw —basada en el mite grec—, on s’escenifica la metamorfosi d’una noia de classe baixa, ignorant i malparlada, que és instruïda per un professor fins a transformar-se en una dama culta, refinada i eloqüent.
Rossetti, el mite romàntic
Dante Gabriel Rossetti (Londres 1828 – Kent 1882). Poeta, traductor i un dels pintors britànics més cèlebres del segle XIX. Educat al King’s College i a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Londres. Apassionat, excèntric, idealista i de vida tràgica, és el mite romàntic per excel·lència.
Retrat de Dante Gabriel Rossetti als 22 anys, William Holman Hunt.
Fill del savi d’origen italià Gabriele Rossetti —traductor de Dante—, germà de la poetessa Christina Rossetti, i del crític William Michael Rossetti, va ser un dels fundadors de la Germanor Prerafaelita; un moviment artístic que rebutjava els patrons de l’art acadèmic, reivindicava les temàtiques genuïnes, l’amor al detall i el retorn als colors dels pintors italians i flamencs previs a Rafael. La major part de la seva obra, simbòlica i sensual, està inspirada per llegendes i mites medievals.
Participa activament del moviment de les Arts & Crafts de la mà de William Morris. Les seves creacions inclouen mobles, vitralls, llibres il·lustrats, enquadernacions i dissenys per a cobertes de llibres. La recerca de l’harmonia perfecta entre el cos visual i el cos literari del llibre i de la pàgina era un tema d’apassionat interès pels prerafaelites.
Publica diferents reculls de poemes, especialment sonets, així com traduccions de poesia medieval alemanya i italiana. La seva vida i obra, tant literària com pictòrica, està marcada per la relació profunda i dramàtica amb les seves models, algunes de les quals esdevenen les seves muses i amants.
Disseny de cobertes daurades. Enquadernació sobre tela, 1893. Dante Gabriel Rossetti. www.victorianweb.org
Elisabeth Siddal, sota les aigües d’Ofèlia
L’any 1860 es casa amb Elisabeth Siddal —pintora, model i poeta— amb qui té una relació intensa i turmentada. Elisabeth es converteix en objecte d’adoració, retratada en molts dels seus quadres. Rossetti, una vegada compromesos, evita que ella posi per altres artistes. Ella combina la seva feina de dependenta en una botiga de barrets amb la feina de model, la pintura, i l’escriptura. Participa en algunes de les exposicions dels prerafaelites. El crític d’art John Ruskin —a tall de mecenes— compra tota la seva obra.
Elizabeth Siddal, asseguda i pintant en un cavallet, Dante Gabriel Rossetti.
L’hivern de 1852 Siddal posa com a Ofèlia per un quadre del pintor John Everett Millais. Submergida en una banyera plena d’aigua, per simular l’ofegament d’Ofèlia al riu, els llums d’oli que escalfaven l’aigua es van apagar i l’aigua es va tornar tan glaçada que va emmalaltir —probablement amb una pneumònia. El pare de Siddal, indignat, amenaça a Everett Millais amb una denúncia, i finalment, l’obliga a pagar les factures del metge.
Ofèlia, de John Everett Millais, 1851. Exposada a la Tate Britain.
Al cap de dos anys de casats, abatuda per una salut fràgil i per les infidelitats de Rossetti, entra en una espiral depressiva i es torna addicta al làudan. Després de quedar embarassada dóna llum a una nena morta. Això agreuja la seva depressió i la seva addició, i pocs mesos després, Rossetti la troba morta al llit per una sobredosi.
Rossetti, rosegat pel dolor i pel remordiment la fa enterrar amb l’únic exemplar manuscrit i inèdit dels seus poemes que són sepultats amb el seu cos. La pinta repetidament, idealitzada i encarnada en la Beatriu de Dante. S’aferra a l’alcohol, a les drogues i es bolca en la seva activitat poètica. Obcecat amb la idea de recuperar els seus poemes i amb l’ajuda del seu agent literari decideix exhumar les restes d’Elisabeth.
“What of her glass without her? The blank grey
There where the pool is blind of the moon’s face.
Her dress without her? The tossed empty space
Of cloud-rack whence the moon has passed away.
Her paths without her? Day’s appointed sway
Usurped by desolate night. Her pillowed place
Without her? Tears, ah me! For love’s good grace,
And cold forgetfulness of night or day.”
Without her, The House of Life, Dante Gabriel Rossetti.
Beata Beatrix, 1872, Dante Gabriel Rossetti. Exposada a la Tate Britain.
Fa llargues estades al zoo de Londres, on comença a pintar animals exòtics. S’enamora bojament dels uombats, “la més bella de les criatures de Déu”, que comencen a aparèixer en els seus poemes i en les seves il·lustracions. Fins i tot en compra un com a animal de companyia, a qui bateja com a “Top”. S’explica que ”Top” va ser la inspiració per al personatge del liró a Alícia al país de les meravelles de Lewis Carrol, amb qui el pintor mantenia una estreta amistat.
